La mecànica a l'ETSEIB

Aquesta secció està prevista per exposar-hi comentaris i documents relatius al problema d'encaix de la formació en Mecànica en el Pla d'estudis del Grau en Enginyeria de Tecnologies Industrials, pla que dona continuitat al problema d'encaix que ha arrossegat el Pla 94 d'Enginyeria Idustrial durant els seus 17 anys.

En el Raco universitari podeu trobar altres comentaris d'àmbit més general

segueix-me al twitter i facebook

Les rodes omnidireccionals, el darrer pas evolutiu de la roda.

21 de maig 2014, 2:18 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 21 de maig 2014, 2:43 ]

Publicació de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona corresponent la lliçó inaugural del curs 2004-2005 llegida per l'acadèmic numerari Dr. Joaquim Agulló i Batlle. 

El seu contingut està relacionat amb el de la Pràctica-2 de MECÀNICA.

S'adjunta el PDF amb autorització expressa de l'Acadèmia.


Resum:

Les rodes convencionals permeten el control cinemàtic del moviment dels vehicles sempre i quan aquestes no llisquin sobre el terra. En aquestes condicions, però, el centre de les rodes té un sol grau de llibertat i això limita la maniobrabilitat del vehicle i en dificulta el control: el jacobià sol ser variable i el comportament cinemàtic sol ser no holònom, cosa que complica la determinació de la posició a partir del moviment de les rodes –hodometria–. En les últimes dècades, l’exigència d’una més gran maniobrabilitat plantejada pels vehicles guiats automàticament –o robots mòbils– ha conduït al desenvolupament de les rodes omnidireccionals o de lliscament direccional. En aquestes rodes, el centre té dos graus de llibertat que corresponen a dues velocitats de direcció fixa respecte al bastidor del vehicle. El valor d’una d’elles està controlat pel motor de la roda, en tant que el de l’altra és lliure. Amb un mínim de tres d’aquestes rodes es pot aconseguir que el bastidor del vehicle disposi dels tres graus de llibertat del seu moviment pla i que el jacobià del control cinemàtic sigui estrictament –o quasi estrictament en alguns casos– invariant. Si es restringeix un dels tres graus de llibertat es pot aconseguir que la cinemàtica sigui holònoma i es pugui determinar el canvi de posició algebraicament a partir dels angles finits girats per les rodes. Es fa una revisió dels diversos dissenys d’aquestes rodes i de la seva aplicació, i es presenta el robot mòbil SPHERIK-3X3 així com la seva posterior adaptació com a cadira de rodes motoritzada per a discapacitats.

DISCURS DE GRADUACIÓ de la 157 PROMOCIÓ d’ENGINYERIA INDUSTRIAL

16 de maig 2014, 11:29 publicada per Joaquim Agulló Batlle

DISCURS DE GRADUACIÓ de la 157 PROMOCIÓ  d’ENGINYERIA INDUSTRIAL del PLA-94 a L’ETSEIB (16.MAIG.2014)

 

Benvinguts nous i noves col·legues de la 157 Promoció del Pla-94.

Us agraeixo que m’hagueu convidat a fer el discurs en l’acte de la vostra graduació. No us podia dir que no, any darrera any m’he anat convencent que l’alumnat sou el millor que té l’Escola. Cada nova promoció m’ha fet conèixer persones excepcionals que més tard he vist arribar ben lluny en tot l’ampli ventall de possibilitats que us ofereix la transversalitat de la carrera.

 

Permeteu-me fer ús d’unes notes. Les classes de Mecànica les faig sense papers, però aquest discurs és tota una altra cosa.

Ara entreu en el món real de l’enginyeria. I no trobareu un món fàcil, són mals moments, però el  vostre talent i bon fer són essencials per a impulsar el país endavant en el procés de reindustrialització que ens ha de portar a primera línia entre els països creatius i innovadors.

I això és cosa de l’Enginyeria Industrial. Ja ho van fer els nostres col·legues de darrers del segle XIX en la primera industrialització. Amb el seu talent i feina ben feta van crear un entorn industrial comparable als dels països més avançats del moment.

El talent jove és el millor que tenen els països per tirar endavant. S’hi refereix molt encertadament en la premsa d’avui el premi Nobel de Física Jack Steinberger, que diu: El país que no fa servir el seu talent jove es torna idiota.

Ara, doncs, us toca a vosaltres. I si us cal anar a buscar feina en altres països, segur que hi aprendreu i establireu coneixences que enfortiran la vostra capacitat com a enginyers i enginyeres. I si més endavant torneu, estareu més preparats per fer bona feina en aquest país.

Us he de dir que heu triat la carrera més creativa. En una conferència feta aquí a l’Escola pel professor Zienkiewicz –introductor de la Tècnica dels Elements Finits a l’Enginyeria Civil i Mecànica– va dir que els enginyers tenen com a objectiu més genuí projectar i construir coses que no han existit mai abans.

Cosa que poden fer perquè tenen la capacitat d’aplicar amb rigor i de manera creativa la Física per mitjà de les Matemàtiques.


Ja ho veieu: la vostra matèria primera són les  diverses branques de la Física –i també altres disciplines amb models matemàtics, com ara l’Economia– I a partir d’aquí: observació, imaginació i talent. És el punt de trobada de Newton i Leonardo. El primer amb el seu raonament rigorós i innovador, i Leonardo: observador, creador i artista.

 

Ja em perdonareu si us vaig fer passar alguna mala estona quan vàreu passar per la Mecànica. Crec que per a vosaltres devia ser un dels primer contactes que teníeu a l’Escola amb la manera de fer de l’Enginyeria.

És ben cert que molts no aplicareu mai la Mecànica, però l’estructuració mental que us va suposar de ben segur que us ajudarà.

 

Sou una de les darreres fornades d’Enginyers i Enginyeres Industrials que surt d’aquesta Escola. La vostra graduació té quelcom de punt final. Ja aquest curs comencen a sortir altra mena de titulats, però la carrera que s’hi ha impartit durant més de 160 anys, i que tant de prestigi li ha donat, és a les portes de la jubilació.

És una percepció que sento propera perquè jo també sóc a tocar la jubilació, després de gairebé 50 anys com a professor.

Us desitjo la millor realització professional. Em sento solidari amb cadascun i cadascuna de vosaltres. Que tingueu sort!

 

Conferència "La tenora i la barítona de l'IEC" de J. Agulló (dijous 10 d'abril a les 19h a l'IEC)

9 d’abr. 2014, 8:36 publicada per Joaquim Agulló Batlle

Pot semblar aliè a la MECÀNICA, però el disseny científic d'instruments musicals cau de ple en la MECÀNICA i en l'ENGINYERIA INDUSTRIAL.

L'ENGINYERIA INDUSTRIAL té per objectiu aplicar la FÍSICA per mitjà de les MATEMÀTIQUES per a resoldre problemes tècnics i crear coses que no han existit mai.

En el cas de la tenora, es va tractar de redissenyar-la per a corregir deficiències  assenyalades pels propis instrumentistes.

En el cas de la barítona es va tractar de dissenyar un nou instrument que no havia existit mai.

Com és propi de l'ENGINYERIA, abans de projectar cal entendre molt bé el funcionament físic del què es pretén fer.

La conferència tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans -carrer del Carme, 47-
el dijous 10 d'abril a les 7 de la tarda.

Hi sou convidats.

Joaquim Agulló


La veritat sobre un problema.

7 de febr. 2014, 10:44 publicada per Joaquim Agulló Batlle


Els deixebles tornen a avançar els mestres.

7 de febr. 2014, 10:42 publicada per Joaquim Agulló Batlle


Els deixebles tornen a avançar el mestres.

7 de febr. 2014, 10:40 publicada per Joaquim Agulló Batlle


Enginyeria i Mecànica en el Concert d’Any Nou de TV3.

15 de des. 2013, 3:39 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 15 de des. 2013, 3:42 ]

Estrena de la barítona en concert simfònic.


En el Concert d’Any Nou de TV3, a càrrec de l’Orquestra Filharmònica de Catalunya dirigida per Carles Coll, hi seran presents l’Enginyeria i la Mecànica en la intervenció de la barítona com a instrument convidat.

L’instrumentista Jordi Campos interpretarà amb la barítona com a solista el Tango (Habanera), opus 165, d’Isaac Albèniz (7a peça de la primera part), acompanyat pels instruments de corda i els de vent de fusta de l’orquestra.

La barítona és un instrument de nova creació que ve a completar, a la banda greu, les xeremies de la cobla: la tenora i el tible. El seu disseny s’ha portat a terme en un programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans que ha seguit rigorosament els plantejaments de l’Enginyeria: definició precisa de l’objectiu a aconseguir, aplicació dels models físics implicats, optimització matemàtica abans de passar a construir els prototips. 

L’àmbit físic implicat ha estat la Mecànica, en la seva branca de les Vibracions mecàniques.

L’instrumentista Jordi Campos va participar en el programa de recerca, com a tècnic acústic, portant a terme l’optimització de la posició i mida dels forats per mitjà del càlcul de les freqüències de ressonància de la columna d’aire de l’instrument.

També hi van participar dues persones de l’equip docent de Mecànica: l’Ana Barjau, que dirigí l’optimització del perfil del pavelló –aspecte més estratègic del disseny– descrit com a un spline cúbic i optimitzat per mitjà d’un algorisme genètic. I jo mateix, Joaquim Agulló, que vaig dirigir el programa.


Us desitjo un bon any 2014!  any difícil però ple de promeses.

ENIGMA - 9

29 de nov. 2013, 2:00 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 29 de nov. 2013, 2:02 ]


ENIGMA - 8. "GRAVITY.02"

15 de nov. 2013, 7:48 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 29 de nov. 2013, 2:03 ]


ENIGMA - 7. "GRAVITY"

8 de nov. 2013, 2:39 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 15 de nov. 2013, 7:55 ]


1-10 of 78