Com es cuinen els problemes d’examen de Mecànica Fonamental?

13 de set. 2013, 2:14 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 13 de set. 2013, 4:09 ]
Els 7 catedràtics de Física de la UPC que subscriuenl’escrit que nega l’existència dels errors en exercicis d’examen de Mecànica Fonamental que he denunciat, afirmen en el seu escrit:

“...Tal i com se ha dit al Prof. Agulló, només cal donar una ullada als llibres de text utilitzats en el primers cursos en prestigioses universitats arreu del món, tant a Europa com als Estats Units, per adonar-nos que tant el nivell dels problemes com la seva redacció és molt similar a l’emprada als problemes de l’assignatura de Mecànica Fonamental. Potser tots els físics del món estem equivocats o som docentment incoherents biològicament? Potser ...”

Els conec bé aquests llibres, l’estètica gràfica de molts dels problemes d’examen de Mecànica Fonamental n’identifica fàcilment l’origen. És preocupant, però, que en una assignatura d’enginyeria es facin servir problemes de llibre en els exàmens. Això té inconvenients:

1.     Deixant de banda que els estudiants poden identificar fàcilment el llibre d’origen, hi ha una diferència conceptual clara entre un problema de capítol de llibre –previst per a practicar el material del capítol– i un problema d’examen, que és una eina de discerniment del grau de preparació dels qui s’examinen. És un vestit fet a mida.

2.      Hi ha, a més, un gran risc en la introducció de variacions en els problemes de llibre. Com que un mateix problema no es pot anar repetint en els exàmens, apareix la temptació de generar nous problemes introduint-hi variacions, tot conservant la solució tipus del problema original. Però sovint aquestes variacions porten a problemes que ja no tenen res a veure amb el problema original i la solució tipus prevista, cosa que ha passat en diversos problemes d’examen de Mecànica Fonamental (com ara, el Problema-2 de gener de 2011, o la versió modificada del Problema-3 de juny de 2011)

Fent un símil gastronòmic, hi ha cuiners autèntics, que a partir d’uns ingredients cuinen uns plats creatius. Res a veure amb qui es limités a servir menjar enllaunat. I de ben segur que en aquest darrer cas desitjaríem que s’abstingués de fer-hi variacions culinàries. Ves  que no prenguéssim mal!

Ċ
Joaquim Agulló Batlle,
13 de set. 2013, 3:18
Comments