Concert de presentació de la barítona, dissenyada a la manera de l’enginyeria industrial.

18 d’oct. 2013, 10:21 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 18 d’oct. 2013, 11:43 ]
L’enginyeria industrial s’ocupa fonamentalment d’aplicar la física, per mitjà de models matemàtics, per a resoldre problemes tècnics i crear coses que no havien existit mai.

En aquest cas el problema a resoldre era complementar el tible i la tenora de la cobla amb un instrument greu, una quarta per sota de la tenora.  Les exigències del disseny eren:

  •     Que pel seu timbre fos reconegut com de la família del tible i la tenora.
  •     Espontaneïtat de les notes: que s’iniciessin amb facilitat.
  •     Marge dinàmic ampli: possibilitat de tocar forte sense roncar.
  •     Que les notes fossin afinades.

 El rerefons físic bàsic era el de l’acústica dels tubs cònics, que sorprenentment no havia estat desenvolupada del tot. A diferència del que és usual en enginyeria, en aquest cas vam haver de crear descripcions matemàtiques noves, així con tècniques específiques per poder aplicar-les.

 Feia més de 60 anys que hi havia interès per aquest instrument, però el mètode artesanal –basat en un procés iteratiu de proves i errors– no s’havia vist com a possible pel seu gran cost en temps i diners. El mètode amb base científica, en preveure tots els canvis necessaris alhora abans de construir un prototip, fa que amb pocs prototips n’hi hagi prou.

 Ha estat decisiva en el programa de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) que ha portat al nou instrument,  la recerca en acústica feta des dels anys 70, i un programa previ per al redisseny de la tenora. Una persona clau ha estat la professora Ana Barjau, que va fer la tesi doctoral sobre la simulació del funcionament de la tenora en el domini temporal i que ha estat responsable de la posada a punt dels models matemàtics emprats.

 El 19 de setembre es va fer un concert de presentació de la barítona en el claustre de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. És el concert que podeu veure i escoltar a l’enllaç:

http://videoteca.iec.cat/entrada.asp?v_id=416

La barítona és l'insturment de vent de més a la dreta, que es toca dret perquè té una longitud que supera el metre.

El programa parteix de música per a cobla i acaba amb una sardana. Entre mig passa per música clàssica, i per tres peces de música contemparània, dues de les quals han estat compostes expressament per a la barítona:


PROGRAMA

"Dança de Castellterçol"                Joaquim Serra

"Divertimento n. 4"                            W. A. Mozart

"Eva"                                                    Jordi Molina        composta per a la barítona           

"Verset 2009"                                     Jordi Molina        composta per a la barítona

"La platja del far"                               Marcel Casellas

"Juny"                                                  Juli Garreta

El bis és un fragment de "La platja del far".


MÚSICS

Josep Llauradó, flabiol, tamborí i clarinet.

Francesc Gregori, tible

Jordi Guixé, tenora

Jordi Campos, tenora de l'IEC,      va participar en el disseny de la barítona com a tècnic acústic   

Jordi Figaró, barítona de l'IEC

Marcel Casellas, contrabaix

Andreu Presas, percussió

Ċ
Joaquim Agulló Batlle,
18 d’oct. 2013, 10:24
Comments