El llast dels “problemes tipus” o la mandra infinita de pensar.

21 de gen. 2012, 9:05 publicada per Joaquim Agulló Batlle
En el batxillerat és freqüent recórrer als “problemes tipus” en les disciplines científiques. Es tracta de problemes que es poden resoldre aplicant les corresponent “solucions tipus” sense haver d’entendre gran cosa.

Tot i ser discutible si això és adequat en el batxillerat, o bé s’hauria de procedir d’altra manera i incentivar la comprensió de les coses, es justifica argumentant que no cal anar més enllà d’il·lustrar la mena de problemes que es poden resoldre amb les eines de cada disciplina.

Quan s’entra en una escola d’enginyeria, i en particular en una d’Enginyeria Industrialprofessió que, a grans trets, aplica les diverses branques de la Física a resoldre els problemes industrials, emprant com a eina de treball les Matemàtiques– els “problemes tipus”  ja no hi tenen cabuda.  Des del primer dia cal comprendre a fons el que es fa. Els problemes que ha de resoldre l’enginyer provenen directament de la realitat, i ha de ser ell qui els retalli d’aquesta realitat per construir-ne els models matemàtics que en permetran l’estudi científic. A l’hora de fer les retallades, hi ha línies vermelles de la consistència física que no es poden creuar, altrament els models estarien mancats de validesa científica.

En altres comentaris m’he referit als perjudicis formatius que es deriven de mantenir a primer curs un enfocament de batxillerat en l’assignatura Mecànica Fonamental, i també dels errors conceptuals greus en el plantejament dels exercicis d’examen i en la seva solució publicada per l’equip docent.

L’experiència del quadrimestre de tardor que ara ha acabat, que ha estat el primer de Grau en l’assignatura Mecànica de segon curs, ha fet evident que l’aspecte més negatiu de la formació prèvia en mecànica prové d’allargar dins el primer curs de l’Escola la utilització de “problemes tipus”. El canvi de “xip” que hauria calgut en entrar a l’Escola es veu retardat, en l’àmbit de la Mecànica, fins a segon curs.

Cal dir que els errors conceptuals en la docència de la Mecànica a primer curs tenen molt a veure amb la utilització de “problemes tipus”. La necessitat de nous problemes d’examen porta a introduir variacions en “problemes tipus” que ja s’han fet servir, però la Mecànica és molt subtil i lleugers canvis fets sense l’adequat coneixement poden portar a problemes molt allunyats del “problema tipus” que es pretenia obtenir. Acaben sent problemes que tenen una solució correcta –quan en tenen– molt distant de la “solució tipus” que se’ls associa.

Joaquim  Agulló i Batlle


Comments