ELS GRANS AVENÇOS DE LA MECÀNICA EN ELS DARRERS 105 ANYS.

25 d’oct. 2013, 8:48 publicada per Joaquim Agulló Batlle   [ actualitzat el 28 d’oct. 2013, 1:49 ]

En els darrers 105 anys la Mecànica ha fet grans avenços:

1905  Mecànica relativista restringida, d’Albert Einstein. Incorpora l’electromagnetisme. En aquesta mecànica la llum té la mateixa velocitat a totes les referències galileanes, cosa no prevista per la composició de velocitats de la mecànica Newtoniana. La gravitació, però, en queda exclosa.

1916   Relativitat general, d’Albert Einstein. És una teoria geomètrica de la gravitació. Considera un espai-temps de 4 dimensions amb mètrica de pseudo-Riemanniana, la curvatura del qual es relaciona amb la gravitació. La geometrització de la força gravitatòria fa desaparèixer la distinció –enigmàtica en la Mecànica Newtoniana– entre massa inert i massa gravitatòria.

1900-19127  Mecànica quàntica. Max Planck n’és un personatge central, però van intervenir-hi bon nombre de físics de començament del segle XX com Niels Bohr, Werner Heisenberg, Erwin Schrödinger, i Paul Dirac entre altres. Prevista per a fenòmens físics a escala atòmica i subatòmica, estableix que certes quantitats físiques només poden canviar en quantitats discretes i no de manera contínua. La dualitat ona-partícula i el seu principi de la indeterminació donen una visió unificada del comportament dels fotons, electrons i altres objectes d’escala atòmica i subatòmica.

Des d’aleshores es treballa en el problema encara no resolt de la unificació de la Relativitat general amb la Mecànica quàntica. Aquesta teoria, encara no formulada, es coneix amb el nom de Gravitació quàntica, Teoria unificada, o TOE (Theory Of Everything) en terminologia anglesa.

No ha estat fins a començament del segle XXI que ha aparegut el gran nou pas inesperat:

2010   Mecànica fonamental, creada per un grup docent de l’ETSEIB. La seva axiomàtica té encar algun punt fosc, però els seus exemples d’aplicació publicats il·lustren innovacions brillants que obren la porta a:

  •   La creació d’energia.
  •   La variació de moment cinètic sense necessitat de moment resultant.
  •   Antigravitació induïda per rotació.
  •   ...............

És remarcable la distinció entre sòlids i partícules materials basada només en la mida. I no és que calgui anar a l’escala subatòmica, doncs segons aquesta mecànica hi ha partícules de 6 kg. Tampoc es tracta de grans distàncies com les d’astronomia o cosmologia, doncs partícules de diversos kg poden estar en contacte directe, o unides per fils o barres de longitud de l’ordre de 0,5 m.

Aquesta mecànica ha rebut el suport entusiasta de 7 catedràtics de Física de la UPC, i l’ETSEIB ha fet plena confiança als seus creadors. Els 7 catedràtics, en la seva humilitat, han afirmat que no cal ser Premi Nobel per explicar aquesta mecànica, però, ben mirat, els creadors d’una teoria tan innovadora potser sí que mereixerien ser distingits amb el Premi Nobel, a major glòria de la UPC.

Ċ
Joaquim Agulló Batlle,
28 d’oct. 2013, 1:51
Comments