En defensa d’Isaac Newton i de l’enginyeria.

Post date: Feb 14, 2013 10:03:21 AM

Tot itinerant per les aules de la planta zero en el darrer examen de Mecànica, em va cridar l’atenció a l’aparador de la copisteria de l’Escola un llibre que, amb el títol MECÀNICA PER A L’ENGINYERIA, semblava tota una promesa.

Quan el vaig tenir damunt la taula vaig descobrir que el primer autor era el coordinador de Mecànica fonamental, i ja vaig veure venir que seria una autèntica promesa però ben diferent de l’esperada. El que no pensava és que ho fos amb tanta intensitat. Mai no havia vist tal densitat de disbarats!

Curiosament el llibre pertany a la col·lecció Temes Clau d’Edicions UPC que, en paraules textuals, pretén fer avançar l’estudiant pas a pas en el coneixements bàsics de les matèries que s’imparteixen al primer curs d’enginyeria i arquitectura de la UPC.

A títol de mostra, i només en la primera pàgina i mitja del llibre, a part d’altres disbarats i sense afany de ser exhaustiu, es fa una presentació de les tres lleis de Newton que no té res a envejar a la millor paròdia:

Sense haver dit ni mitja paraula relativa a la referència des d’on s’observa el moviment i limitant la consideració de les forces a les d’interacció, es diu:

És ben clar que no es pot parlar de la velocitat d’una partícula si no es precisa des d’on l’observem. Un arbre està en repòs a terra però és vist –si el representem per un punt– amb velocitat des d’un automòbil que circula, i aquesta velocitat és variable si l’automòbil accelerant o es mou en corba. Quin sentit té, sense precisar la referència d’observació, dir que una partícula continua en repòs o en moviment uniforme?

Novament és ben clar que l’acceleració d’una partícula depèn de la referència d’observació. Aleshores, de les infinites acceleracions observables en una partícula, quina és l’acceleració que verifica la segona llei de Newton?

No és fins després d’una disquisició sobre la inexistència d’una relació causa efecte i de l’exemple de l’atracció gravitatòria, que es diu: Les dues forces tenen la mateixa recta d’acció, el mateix mòdul i sentit oposat. Que són del mateix mòdul i sentit oposat ja està dit en l’enunciat donat. Allò que és nou i que hauria de figurar en l’enunciat de la llei és que la recta d’actuació és la mateixa. Tal i com està enunciada la tercera llei de Newton, només recull una part del seu contingut.

Així doncs, cap dels tres enunciats donats és vàlid, i l’afegitó a la segona llei de Newton que diu: “La força és, en el cas més general, una funció de la posició, de la velocitat i del temps” engega a rodar el Principi de relativitat de Galileu i el Principi de la determinació, però això ho deixarem per a un altre dia.

Ni Newton es mereix que se li atribueixin unes lleis tan mal enunciades que ja no són les seves, ni l’enginyeria es mereix que la facin còmplice d’aquesta falsedat. La mecànica d’aquest llibre no és, en absolut, la mecànica de l’enginyeria.

Joaquim Agulló i Batlle

Catedràtic de Mecànica d’Enginyeria Industrial.

REFERÈNCIA :

X. Jaén, X. Bohigas, J. Calaf, J. Font, J. Muntasell, Mecànica per a l’engineyria. Edicions UPC, col·lecció Temes Clau. Barcelona, 2012 (1a edició: 2007).