"Imaginary/BCN, una mirada matemàtica, les arts i el patrimoni"

Cada ciutat on recala l’exposició, hi inclou alguns elements locals del seu patrimoni històric artístic i tècnic. I és aquí on trobem un element mecànic de primera magnitud que de ben segur coneixeu per la impressionant fotografia que té en el Laboratori docent de Mecànica: el Gran rellotge de la catedral de Barcelona o Rellotge dels flamencs –en referència als dos rellotgers flamencs que el van construir el 1576 per encàrrec del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona–. Dies enrere us parlava d’un gran giny mecànic que es va avançar cosa de 200 anys a Newton, era la Gran ballesta de Leonardo da Vinci. El rellotge dels flamencs va precedir la formulació de la Mecànica de Newton en uns 100 anys. Inicialment estava regulat pel que s’anomena un mecanisme d’esperit –dispositiu vibratori autoexcitat que no es fonamenta en la freqüència pròpia d’un sistema vibratori lineal, com és el cas de la regulació per pèndol–. El 1657 Huygens descobrí l’aplicació del pèndol a la rellotgeria, i el 1685 s’adaptà el rellotge de la catedral a aquest avenç.

El 1975 professors de la Càtedra Mecànica de l’ETSEIB el van restaurar. El professor Martí Vergés –que aleshores estava creant el primer Centre de Càlcul de la UPC– es va ocupar de la cerca documental i jo de la direcció dels aspectes mecànics de la restauració, que va incloure el retorn del rellotge a la seva regulació original per mecanisme d’esperit. El 1986 fou traslladat a la sagristia de la capella de Santa Àgata on el podreu veure en ocasió de l’Imaginary/BCN.

Joaquim Agulló