Post date: Jul 19, 2013 6:32:12 AM
Recentment vaig publicar al diari ARA l’article d’opinió “LaUniversitat, un vaixell a la deriva acadèmica?” en el qual exposava la preocupant manca de govern acadèmic que he conegut a la UPC.
A l’ETSEIB s’acaba de produir un cas paradigmàtic d’aquesta manca de guiatge acadèmic, a propòsit dels errors conceptuals greus en exercicis d’examen i del web docent de l’assignatura Mecànica Fonamental que he vingut denunciant en els darrers dos cursos. Errors que he evidenciat de manera rigorosa, i un per un, en diversos dossiers lliurats als òrgans de govern que haurien de vetllar pel rigor en la docència.
Sense cap justificació rigorosa, un grup de 7 catedràtics de Física de la UPC han dirigit un escrit a la direcció de l’ETSEIB afirmant de manera global que d’error conceptual en els exercicis de Mecànica Fonamental no n’hi ha cap ni un. Que simplement es tracta d’hipòtesis de simplificació.
Però l’axiomàtica de la Mecànica és rigorosa i, si bé deixa marges per a la presa d’hipòtesis de simplificació, aquests marges estan ben delimitats per la coherència amb els seus teoremes i principis. Els errors que he vingut denunciant són conceptuals i són greus perquè corresponen a haver creuat aquestes línies vermelles.
Escudant-se en aquest informe del 7 catedràtics de Física de la UPC que nega l’existència dels errors, la directora de l’ETSEIB va aconseguir que la Comissió Acadèmica posés punt final a la meva reclamació. És allò de “morta la cuca, mort el verí”. Si no hi ha errors, ja no hi ha problema.
Però amb aquell informe, els 7 catedràtics de Física de la UPC evidenciaven, entre altres coses, la seva manca de rigor en el coneixement de la Mecànica. Mancança que no els critico, segurament no han aplicat mai la Mecànica en l’àmbit de l’enginyeria industrial, i la seva expertesa pot ser en àmbits molt allunyats de la Mecànica. En això els porto un cert avantatge, he estat implicat en la recerca en enginyeria mecànica els darrers 50 anys, i vaig passar unes oposicions específiques de Mecànica per a l’Enginyeria Industrial.
Però 7 catedràtics són 7 catedràtics i si, a més, es té en compte que un d’ells és el rector i un altre és vicerector, fa de mal enfrontar-se a la seva opinió. CONCLUSIÓ: els errors posats de manifest per un únic catedràtic, ni que sigui de Mecànica, han passat a no existir. Ja se sap, el poder és més poderós que el saber.
Per acabar-ho d’arrodonir, la directora de l’ETSEIB m’ha instat a aturar la difusió externa d’aquest problema perquè fer-ho perjudica la imatge de l’Escola. Música que em sona de certs polític que reclamen que no s’airegin els casos de corrupció que els afecten perquè fer-ho perjudica la marca Espanya.