Post date: Nov 23, 2010 12:41:18 PM
Un grup format per uns quants estudiants i professors de la UPC, amb l’objectiu de plantejar millores en el sistema de les universitats públiques catalanes, ha redactat unes propostes que ha donat a conèixer, tot demanant l’adhesió, a persones tant del món universitari com de l’extra-universitari. La iniciativa és independent de qualsevol partir polític i no té altra motivació que de millorar el sistema des de dins. Es preveu fer arribar aquestes propostes al proper govern de la Generalitat.
És lloable que un grup d’estudiants hagi participat en l’elaboració d’un document amb propostes de millora per a les universitats públiques de Catalunya.
Cenyint-me a la meva universitat, que és la UPC, passo a fer uns comentaris al document.
COMENTARI GLOBAL
Les propostes plantejades no fan referència a la causa principal de mediocritat de la UPC, que és l’acumulació, en els últims 20 anys, de professorat mediocre que en determinats departament és majoria i que, en aquests departaments, ocupa tots els càrrecs de gestió, i per tant de decisió .
Aquesta acumulació de professorat mediocre té el seu origen en la manca d’exigència [ Excel·lència sense exigència ? ] per part de la universitat, que tolera, com ara, que bona part del professorat no investigui tot i cobrar la dedicació a temps complet que pressuposa que ho hagi de fer.
Aquesta manca d’exigència té, en bona part, el seu origen en el procediment electoral dels càrrecs de gestió dels equips de govern de la UPC, dels centres docents i dels departaments.
Si aquesta mediocritat en el personal no es corregeix les propostes de millora, tot i ser encertades, poden quedar en ben poca cosa.
COMENTARIS PUNTUALS
1. Pel que fa a la proposta “Augmentar significativament els cost dels crèdits repetits, segon rendiment acadèmic”, s’afirma que un alumne repetidor suposa un cost addicional de 5.900 € a l’administració.
Això no és ben be cert perquè la UPC no assigna càrrega docent per als estudiants repetidors. La seva docència es fa a cost nul pel que fa a professorat [ De quina excel·lència estem parlant? [1] de l’espoli de l’alumnat? ].
L’argument per actuar així és que d’aquesta manera s’evita que els grups docents es potenciïn a base d’incrementar el nombre de suspesos. És cert que aquesta és una estratègia que cal evitar, però caldria fer una anàlisi de cada cas i posar les mesures adequades per evitar que el percentatge de suspesos sigui massa elevat. Forçar-ho a base de no contractar professorat per als repetidors és tancar el problema en fals.
2. Al paràgraf introductori de “Recerca i innovació” es diu que joves amb molt bons resultats acadèmics opten cada vegada més per marxar a l’estranger.
Una raó per a aquest fet és el bloqueig que els òrgans de govern d’alguns departament exerceixen a la incorporació de joves amb bons resultats acadèmics. Un exemple recent i emblemàtic d’aquest fet el troben en el procés de selecció d’un becari al que es refereix el següent enllaç [ De quina excel·lència estem parlant? [2] de l’adjudicació de beques? ]:
3. En l’apartat “Flexibilització de la tasca professor – investigador” es fa referència a la iniciativa, de l’equip rectoral encapçalat per Josep Ferrer Llop, anomenada Encàrrec Acadèmic Personalitzat.
En opinió meva aquesta iniciativa va ser frau a la societat per a afavorir amics. Vaig fer la sol·licitud, com a mèrit tenia 5 sexenis de recerca (el màxim que es pot tenir), i no em van ni respondre–. Qui va obtenir aquest Encàrrec Acadèmic Personalitzat?
4. En l’apartat “Augmentar la dotació dels sexenis de recerca” es proposa, eventualment posar més èmfasi en els complements autonòmics ja engegats pel govern de la Generalitat.
Em sembla bé la proposta, però demanaria que no compliquessin tant la obtenció dels complements. Si una agència estatal d’acreditació ha reconegut un sexeni, no podria ser acceptat pel govern autonòmic en comptes de fer una gestió paral·lela amb dates i metodologia diferent que obliga a estar al cas i a omplir nous formularis? Tinc la sospita que acaba costant més recursos públics el funcionament de l’agència autonòmica que els migrats complements que concedeix.
Joaquim Agulló Batlle.
Barcelona, 23 de novembre de 2010